12 de maig 2013


Aquest Dissabte ha estat profitós, si més no, per haver pogut visitat 3 paisatges diferents en un únic matí. No era la meva intenció, però quan certes circumstàncies passen, cal aprofitarles.

Havíem quedat amb els meus cunyats, en Jordi i la Blanca, i la nebodeta Valentina, a Sant Aniol de Finestres. La intenció era pujar amb cotxe fins a la casa de Raspats, i continuar caminat primer al Santuari de Finestres i després, acabar-nos d'arribar al castell. Més que una caminada, es tractava d'una passejada. Des de la pista fins al castell només hi ha 150 metres de desnivell.

Després d'aixecar-me aviat per portar la Iona amb les seves amigues, vaig decidir no esperar més i anar cap al punt de trobada. Però la primera sorpresa la vaig tenir a la pujada de la solfa, a la sortida d'Olot. El cel completament blau i uns petits nuvols que envoltaven la zona del Puigsacalm i de Salt de Sallent.

Durant la setmana no m'ho puc permetre, però ahir era Dissabte. Vaig trencar cap a la parcel.lària per a obtenir la següent foto. No és que m'entusiasmin les fotografies de flors, però ara els camps estan preciosos. Els gall-gallerets són una flor especial. Tota la seva bellesa es queda al camp. Són tan delicades que no en pots fer un ram i portar-lo a casa.


Seguidament, vaig continuar per la carretera cap a Sant Aniol de Finestres. I just quan aparcava el cotxe al lloc on havíem quedat, un WhatsApp m'indicava que ells acabaven de sortir de casa.

El que semblava un contratemps, va ser l'oportunitat per anar a descobrir la gorga de Monars, situada just sota la planta embotelladora. Ja hi havia anat una altra vegada, però la poca aigua que baixava, no la fèia (diguem-ne) massa atractiva.

Reculant des del poble, vaig trencar cap al restaurant Can Tura i vaig enfilar la pista que porta cap a Finestres. Passat el pont, la pista es bifurca i cal agafar l'indicador del Santuari, cap a l'esquerra. Al cap d'un o dos quilòmetres, passada la primera casa (El Ras), cal agafar el trencant cap a l'esquerra, que baixa cap als camps i t'acosta al riu. La gorga és just en el punt a on la pista fa servir una passera per travessar un torrent (De nom curt, segons l'Alpina: "Canal de la font de Can Barretina"). És fàcil de trobar ja que la planta embotelladora és just a l'altra costat de riu.

Així que em vaig estar una estona a la gorga, intentant fer una foto que demostrés la seva bellesa, fins que em vàren truca. No era la millor hora, ni tampoc volia posar els peus a l'aigua per a millorar l'enquadrament, però no ha quedat malament i puc dir que ja n'hi ha una altra al pot.


I ara sí. Reculo fins al pont que esmentat, deixem un cotxe i enfilem cap al santuari. Aparquem el cotxe a la pista, sota la casa de Raspats.

La pujada des de la casa fins al santuari és molt agradable ja que tot el camí passa pel mig del bosc. Al Santuari mengem una mica, deixem descansar a la Valentina (i a la Blanca que era qui la portava) i continuem fins el castell, des d'on s'observen magnífiques vistes.


Tal com he dit, matí de Dissabte ben aprofitat.

6 comentaris:

  1. Ramon, la gorga es preciosa, al menys la foto.
    Vigila la meva propera entrada es un bon lloc, si hi vas amb la teva cambra segur que disfrutes. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ramon ets tota una institució en el tema no solsament de gorgues sino tambe de muntanya ja me has donat mes feina sembla que per mi es asequible de anar-hi una abraçada mestre :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. Segur que hi pots arribar. Només cal pujar amb el cotxe fins a la casa que dic. Després ... xino-xano.

      Elimina
  3. Una altra al sac ... Bon treball i ben aprofitades les oportunitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus Jordi, millor no deixar passar les oportunitats.

      Elimina

Llista de blocs