25 de març 2016

Gorg negre

Des de fa molt de temps que volia visitar aquest salt, el del gorg negre de la riera de Sorreigs. Ahir a la tarda vaig preparar l'excursió a consciència. No volia anar-hi amb presses, fer la fotografia de rigor, i tornar a casa amb l'excusa de publicar aquesta entrada. 

Navegant per Internet vaig trobar l'adreça de l'espai protegit de la riera de Sorreigs. I navegant encara més, vaig anar a petar altra vegada al blog d'en París Canals, on vaig trobar un parell de salts que complementarien la jornada. Així que ja ho tenia: excursió completa d'un matí de durada, visitant no només una gorga, sinó una bona part d'una riera.

Aquest matí he anat a Santa Cecília de Voltregà i he continuat amunt fins a la casa de Pujolís, on hi ha un petit aparcament i un rètol informatiu (amb la mateixa informació d'itineraris que podreu trobar a l'enllaç de l'espai protegit).  Deixat el cotxe, he iniciat la caminada per l'itinerari 1.

Però al primer trencant on he trobat un rètol ja he vist que el mapa que havia completat a casa no coincidia amb el que m'estava dient l'indicador. He preferit continuar cap a on em dèia el rètol, no fos cas que la web no estigués actualitzada i haguéssin senyalitzat nous camins. Una mica més endavant, m'he adonat de l'error: No em portava directe al gorg negre, sinó al seu mirador. Per tant, l'hauria de fer a la tornada, res més que això.

Amb forta baixada he arribat a la riera per, una vegada creuada, recuperar alçada amb la mateixa intensitat.

Salt de la Cabrida

Sense massa interès, el primer que he trobat ha estat el salt de la Cabrida, just al costat de la pista. La pluja dels darrers dies no sembla que hagi estat suficient per fer-lo agradable. Pel color de l'aigua de sota, totalment terròs i estancat, crec que fa temps que no s'omple amb aigua nova.

Una mica més amunt, a molts pocs metres per la part dreta de la pista i assenyalat amb una fita, hi ha el camí que porta al mirador del gorg negre. Hi he baixat un moment, però al veure que era impossible anar a la base del salt, he tornat a la pista per continuar amunt.

Final del pantà

La següent parada ha estat a la presa del pantà. El rajolí d'aigua l'he vist des de la pista estant i no m'he pogut estar d'arribar-hi, encara que, els colors i la bromera no són massa agradables. Després, he continuat la caminada fins a l'inici de l'embassament.

Inici del pantà

Allà, quan la pista seguida fins el moment continua recte, travessant la part superior del pantà, he agafat el camí que surt a l'esquerra (i perfectament indicat) per anar a trobar un parell de salts més. 

Salt del torrent de Rimbau

A un centenar de metres ja he trobat el salt del Torrent de Rimbau, que alimenta la riera pel seu marge dret. I altra vegada sense aigua que baixés. Però la bassa de sota ja era molt més neta que la que m'havia trobat fins el moment.

Salt dels Guiterons

Seguint el camí pel mig del bosc, he travessat la riera a gual per primera vegada. I a la segona, he pensat que el salt dels Guiterons no podia ser massa lluny. He decidit continuar per la llera i l'he encertat, ja que no he hagut de caminar ni 100 metres. 

La imatge que poso no s'ajusta a la seva bellesa. El salt és alt, molt vertical i la gorga molt grossa. Llàstima que no queiessin més que un parell de rajolins.

Sobre el salt del gorg negre

A la tornada, la sorpresa més agradable de la jornada. He defet el camí fins tornar al mirador del gorg negre. En aquest indret he baixat a la riera, per sobre del salt, i una mica més amunt he trobat aquesta meravella. Crec que és el millor racó de tota la riera. 

Gorg negre
Ja només faltava el gorg negre. He continuat per la pista fins a trobar un altre trencant, assenyalat per una fita, que m'ha portat primer a la gorga blava. Si bé no té massa interès, la font que hi ha al seu costat m'ha permès omplir de nou la cantimplora.

I a partir d'aquí, he seguit el camí que, a vegades per la riba dreta i a vegades per l'esquerra, m'ha portat al gorg negre. És un salt magnífic amb un espai d'aigua molt gran. Però, com heu pogut veure a la fotografia que encapçala l'entrada, hi ha molta escuma d'origen dubtós. No sé del cert quin és el seu origen, però en aquestes aigües jo no m'hi banyaria.

A la tornada, a la gorga blava, he seguit el camí per la riba dreta que, amb forta pujada, he sortit a una nova pista on assenyalava el gorg negre, amb un minúscl indicador ("gorg negre - 600m"). I al seguir-la, he tornat al trencant que comentava a l'inici de l'entrada.

Per tant, tingueu-ho en compte qui vulgui anar directe a aquest gorg. Podeu seguir el primer rètol. Però una vegada travessada la riera, a mitja pujada trencar al primer camí que veieu marcat amb fites.

------------------------------------------------
Per anar-hi, el millor és seguir les indicacions de l'espai protegit de la riera de Sorreigs. Apart d'aquesta, hi ha unes quantes excursions més que es poden fer, i no totes són d'aigua.
------------------------------------------------


8 comentaris:

  1. Molt macas totes les fotos,jo he fet rutes per aquet lloc i he vist el gorg negre,ara els altres no,tindre de tornar a fer alguna ruta per trobar los !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M.Àngels. Amb els enllaços que he posat podràs fer la volta completa ... O, com a mínim, la que he fet jo :)

      Elimina
  2. Bon reportatge i caminada Ramon, fa temps que hi vull anar, pro amb la por de la falta d'aigua no amb bellugo gaire, viam si plou i podem disfrutar un xic, que ja toca. Una abraçada i Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, ja pots veure l'aigua que hi havia avui. No sé si mai en porta massa...

      Elimina
  3. Respostes
    1. Hola París, sí que ho és però, amb les pujades que hi ha, millor que no faci massa calor. Suposo que tú no les notes tant, però jo, amb el pes de la càmera suaria la cansalada. :)

      Elimina

Llista de blocs