30 de nov. 2013


Segurament coneixeu aquest salt, però la visió que sempre s'ofereix és des de dalt, des de la carretera que mena a Falgars. En un punt concret, just al costat de la carretera, només cal treure una mica el cap, i no massa pel vertígen que et pot agafar, per contemplar la seva alçada i la raconada on acaba la Vall d'en Bas.  Si no la coneixeu, la imatge que vaig agafar l'any passat crec que us pot deixar bocabadats i amb ganes d'arribar-vos-hi.

Ahir l'objectiu era completament diferent. En un curs de fotografia vaig coincidir amb en Jordi Güell, autor del bloc "mirar, enquadrar i disparar". Persona molt inquieta, fotogràficament parlant, compta i classifica les fotografies per projectes. I ha estat un d'aquests projectes, "projecte Fluvià", el que ens va portar fins ben bé sota aquest salt. Volia obtenir el que ell anomena la fotografia 0 del projecte, la que li servirà d'inici per a explicar tot el que passa al voltant d'aquest riu, des del seu naixement fins a l'arribada al mar.

Vàrem iniciar l'excursió als Hostalets, seguint el camí que et porta directe a Falgars. Una vegada trobada la pista de la Coromina, vàrem continuar per aquesta fins a trobar un dels camins que t'acosta sota el salt i que, posteriorment, et portaria sobre el cingle, sortint a la plana prop de la Tossa de Pujorliu.

Situats a l'encreuament amb la riera, vàrem abandonar el camí. Malgrat el gel i la neu,  la poca que havia caigut un parell de dies abans encara hi era, ens vàrem disposar a enfilar-nos per on fos amb l'objectiu d'arribar sota el salt. Els grans blocs de pedra, el gel, les bardisses, l'aigua ... tot era un impediment que fèien més difícil la pujada.

Però les ganes vàren poder més, en Jordi ja té la foto que perseguia, i jo ja tinc el material necessari per a poder fer aquesta entrada.




15 comentaris:

  1. Ramon, molt agraït de la teva companyia. Va ser una bona sortida, de localització, d'excursionisme, de fotografia i amb una molt bona companyia.

    La primera, tal com vares dir, es "la" de la sortida. Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi. T'agraeixo l'oportunitat de participar. Altrament, a més, crec que no hi hauria anat mai just sota el salt. Merci.

      Elimina
  2. Hola Ramon, impresionant el salt agafat desde sota, un gran tall a la roca, venen forces ganes d'anar-hi, veiam si mes endevant puc, es pot fer part del camí amb cotxe?, quanta estona i dificultat hi ha?, la meva esposa te els peus fotuts i no pot caminar gaire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Desgraciadament no te'l puc recomanar. L'excursió des que vàrem deixar el camí va ser complicada. Pero vaja, ja veus que n'hi ha d'altres, igual o més boniques, que es poden fer sense complicacions.

      Elimina
  3. Espectacular la primera, quina potència!!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere. Gràcies pel comentari. Al principi vaig no estava convençut ni del punt de vista, ni de la distorsió creada pel gran angular. Però no tenia altre remei: més avall, els arbres el tapàven. I més amunt, encara hagués estat més pronunciat.

      Elimina
  4. Molt bona imatge! Ja saps que a mi més que les gorgues el que m'interssa són els salts i si s'hi pot banyar millor. És en aquest sentit que m'interessa trobar l'accés a la part inferior del Salt de la Coromina de cara a l'Estiu per fer-m'hi una remullada. Em pots donar alguna pista per accedir-hi? Moltes mercès mestre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paris, com dic al bloc, el camí arriba fins a creuar la riera. A partir d'aquí, pujar torrent amunt inventant el camí, a l'estil d'anar a sota a Salt de Sallent.

      Per aproximar-te, aquí tens el detall, sortint des dels Hostalets:
      1.- Agafar pista asfaltada que et porta a la casa "La Clapera nova" (no té pèrdua, ja que és una casa molt gran voltada per arcades). Continuar per la mateixa pista passant per la Clapera vella (abandonada o quasi) i arribada a "Els terrers", on la pista s'acaba.
      2.- Senyals grogues t'indicaran per on has de travessar l'era de la casa per agafar el cam´ì cap a Falgars. Creuaràs un torrent i començaràs a pujar pel mig del bosc.
      3.- Al cap de poc ja trobaràs la pista de formigó que et porta a Falgars. En aquest punt, deixa el camí i segueix-la amunt.
      4.- Al primer revolt a dreta surt un camí que no vaig agafar.
      5.- Al segon revolt a dreta durt un altre camí que sí vaig agafar. És com una pista de desemboscar ja molt vella, que en certs trossos hi ha molts esbarzers.
      6.- Seguint la pista ja et creuaràs amb el torrent que baixa del salt. A partir d'aquí, a inventar-se el camí.
      7.- Si continuessis, arribaries a la tossa de Pujolriu, el que potser et pot interessar per després baixar pel camí ral.

      En quan a aigua, sota al salt no hi ha cap bassa grossa. Crec que només t'hi podràs remullar els peus o, com a molt, mig cos.

      ... i per cert, ara sóc jo qui estic pendent de les teves sortides per a coneixer nous racos.

      Salut i bones cames tinguis !!

      Elimina
  5. en una sortida que vaig fer al desembre (i que encara he d'acabar d'escriure en el meu bloc; hi tinc només el títol i poca cosa més) em vaig acostar al punt on el camí passa per la base del salt (justament anant pels mateixos camins que comentes més amunt) i hi havia una petita bassa de recepció (al novembre); no em vaig atrevir a pujar per la llera del riu (plena de grans rocs) pq estava tot molt moll i relliscós i anant sol no em vaig voler arriscar; no obstant tinc ganes de pujar més amunt, pq m'han dit que hi ha un petit gorg sota mateix del salt principal; potser més amunt d'on vau arribar vosaltres; miraré d'acostar-m'hi un altre dia, encara que m'agradaria trobar algun corriolet que ens acostés més amunt per això et preguntava per on havies anat però vaig que vas agafar el mateix caminoi que jo; SALUT!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ho recordava, perdona, la sortida que vaig fer va ser a l'octubre (per això hi devia haver més aigua que quan tu vas anar-hi)

      Elimina
    2. Sí que hi ha petites basses, però no en vàrem veure cap de grossa. Més amunt d'on estàvem ja no hi vàrem poder arribar. Fèia massa pendent i tot estava gelat. Apart, si ens haguéssim acostat més, no haguéssim pogut fer cap fotografia. Estaré atent a la teva entrada. :)

      Elimina
  6. Si hi esteu interessats s'hi pot arribar des de dalt a Falgars. Per més informació podeu demanar informació a la casa de Pujolriu. El que escriu el comentari és en Roc.

    ResponElimina
  7. Aqui si baixa molta aigua deu ser difícil de fer una foto,molt maca la foto,la primera que veig des de baix !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ma Àngels. El que va ser difícil, va ser arribar-hi. Havia nevat el dia, o uns dies abans, i entre les bardisses, la neu i el gel, el camí va ser molt dificultós. No hi ha camí per arribar-hi. No me l'imagino després d'una ploguda com a d'aquests dies :)

      Elimina

Llista de blocs