1 de juny 2014


No tot és el que sembla, ni sempre trobes el que busques.

Fa temps, massa, que en una de les excursions en bici vàrem resseguir un tros del riu Ser fins arribar quasi a Sant Miquel de Campmajor. Sortint d'Olot vàrem enfilar per la fageda i deixant-nos portar pel camí que passa per la dreta de Santa Margarida, arribàvem a Santa Pau.

Des d'allà, vàrem agafar el GR-2 i, amb parada obligada sobre el pont de la gorga de Can Batlle, vàrem continuar baixant passant pel Sallent i el Torn. Ja força més avall creuàvem per darrera vegada el Ser prop del Molí de Roca (al costat del Castell del mateix nom i sota l'ermita de la Mare de Déu de Loreto).

Sobre aquesta petita passera em vaig dir que hi havia de tornar a fer alguna foto. El recorregut pel costat del Ser va ser, durant quasi tot el trajecte, molt agradable. Potser en algun punt no era massa net, però tot i així el curs del riu oferia possibilitats de passar una bona jornada fotogràfica.

Vaig buscar pel mapa de l'Alpina i de l'Institut Cartogràfic què hi havia pel voltant. La descoberta no podia ser més agraïda ja que incloïa 3 punts d'interès en un petit tros al voltant de la darrera casa. La resclosa del Molí de Roca i dues gorgues, la de les Bledes i la del Diable.

Així que avui m'hi he acostat. Però exceptuant les quatre pedres que permeten un petit salt just després de la passera, l'excursió no ha valgut la pena.

Passat Santa Pau i poc abans d'arribar a Mieres, he trencat a l'esquerra per agafar la carretera que porta al Collell. I ja de baixada, he trencat seguint el rètol de Briolf (Si la memòria no em falla, en aquest punt, el cartell que fa temps vaig veure, indicava cap a la Mare de Déu de Loreto). La carretera local es converteix en pista de terra i al cap de pocs kilòmetres arribes a la passera, just després del molí de Roca.

Primer he intentat trobar la gorga de les Bledes. Ha estat una mica difícil situar-me fins que m'he adonat que havien desviat la pista per tal que no passés tant propera a la casa. Una vegada situat, m'he dirigit cap al riu, però després d'anar metres amunt i avall, amb la dificultat que encara no és temps de posar els peus a l'aigua, no n'he vist ni rastre.

Fallit el primer punt d'interès, m'ha passat pel cap anar sota la resclosa del molí. Però veient la dificultat d'anar per la llera i els cartells avisant de la propietat privada, me n'he desdit de seguida.

Així que el proper era anar sota la passera. Havia perdut un temps preciós pel que fa a la qualitat de la llum, però ja que hi era calia aprofitar-ho. I així és com he obtingut la foto que encapçala l'entrada ... però també la que la tanca !!

L'escuma que apareix a l'esquerra no és degut a la força de l'aigua que baixa, ni resultats no desitjats de l'efecte seda, ni és cap efecte miraculós del photoshop. Senzillament és senyal d'aigua bruta, molt bruta.

Amb aquest panorama he decidit que ni avui, ni mai, aniria a caçar el tercer punt d'interès, la gorga del Diable. Crec que només m'hi acostaré, o bé per casualitat, o bé si veig alguna foto espectacular, o bé per què algú me l'ha recomanada. Mala sort. La propera sortida espero que sigui més agraïda.

I amb una simple comparació de les dues fotografies ja podeu veure que res és el que sembla. I per molt que busquis, a vegades no trobes el que desitges.


----------------------------------
i si encara hi voleu anar, us indico el camí que he seguit.
1.- Sortint d'Olot agafar la carretera de Santa Pau i continuar cap a Mieres.
2.- Abans d'arribar al poble, agafar el trencant a l'esquerra que, passant pel Collell, us portaria a Sant Miquel de Campmajor.
3.- Passat el col.legi, de baixada, i just abans d'arribar a la plana, agafar el trencant a l'esquerra cap a Briolf.
4.- Seguir la pista de terra fins a trobar la passera del Ser. 
----------------------------------

10 comentaris:

  1. Hola Ramon, no sempre trobem el que busquem, pro la primera foto es bona i bonica, no sembla un paratge tan brut, la humanitat no sap com fer malbé la natura, jo m'hi he trobat moltes vegades, pro paciència. de tota manera es mes difícil treure profit d'un lloc axis que d'un de net, tu ho has aconseguit. Una abraçada i endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, ja se sap que anar a la descoberta té aquestes coses. En quan a l,estat del riu, prefereixo mil vegades trobar-me un parell de bosses de plàstic, que me les puc endur, que no pas aquesta escuma groga símptoma d,alguna cosa que no rutlla i que és més difícil d,arreglar.

      Elimina
  2. Penso que era aquest salt que fa cosa de un temps i vaig anar hi me e situat al dir lo del desviament de la carretera al arribar al pasallis i pasantel vaig agafar el cami de la esquerra y et situa sobre unes rocas on es veu el salt desde les altures no se com es baixa pero la casa o te tot acotat no se fins a quin punt ho poder fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto. també hi he pujat, però ara uns arbres massa frondosos no et deixen veure res. he intentat anr per darrera però m,ha estat impossible acostar-m,hi.

      Elimina
  3. Ramon, haig de discrepar, crec que si ha valgut la pena, estar en contacte amb la natura, gaudir-la, fotografiar-la sempre és positiu i enriquidor, encara que en el moment no ho valorem, és quan no ho tens a l'abast quan més te'n adones ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere, tens raó. Molt pitjor hagués estat no poder-ho fer. El problema són les expectatives que et crees.
      ... Però quant gaudim quan l'expectativa es converteix en realitat !! :)

      Elimina
  4. Hola Ramon, aquesta zona la conec molt bé ja que abans habitava al poble de Sant Miquel de Campmajor. La gorga del Diable és un lloc increïble, anomenat també petjades del dimoni, jo normalment hi accedeixo per les següents coordenades N42° 10.016' E2° 41.089'. No és un accés fàcil, ja que has de descendir per un camí de senglars, però en pocs minuts arribes abaix a la gorga, recordo que de petit hi havia anat per un altre accés més senzill, però no recordo per on s'hi anava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard, gràcies per les explicacions. Miraré les coordenades i a veure si hi puc tornar a anar. Apart del dia que hi vaig passar en bici, havia vist fotos meravelloses per Internet. Però tot i baixar a la llera pel costat de darrera la roca no vaig trobar la manera d'acostar-m'hi. Espero tenir més sot amb les indicacions que dones. Gràcies.
      I posats a demanar, en saps res de les altres dues gorgues?

      Elimina
    2. Mai havia sentit el nom de gorga de les Bledes, jo crec que aquesta gorga és la que vas fotografiar. La resclosa del Molí d'en Roca està a les coordenades següents: N 42° 09.733 E 002° 40.885, el problema és arribar-hi, ja que és propietat privada, però si preguntes a la gent que viu en el castell no crec que hi posin incovenient. En cas de que no hi haguessin els propietaris és possible que s'hi pugui accedir de una altra manera, però la desconec. Pel que fa a la gorga del Diable, amb les coordenades que té passat veuràs per on baixar, s'ha d'anar molt en compte, millor anar acompanyat o dir algú que hi aniràs, jo he patit alguna que altra relliscada.

      Elimina
    3. Moltes gràcies. Quan hi hagi anat t'ho faré saber.

      Elimina

Llista de blocs